Els Treballs de Recerca serveixen per fer-nos indagar sobre temes que ens interessen i demostrar en un treball pràctic totes les aptituds que hem après al llarg de tot el temps que portem estudiant. En el meu cas, el tema de l’educació relacionada amb la tecnologia actual no era el que més m’agradava, però bé era un tema que està relacionat amb la nomofòbia, fenomen en el qual em volia centrar, i és un tema actual que ens afecta a tots dins de l’institut.

​

La competència digital que he adquirit durant aquests dos anys a Batxillerat gràcies a les assignatures de Grec i Llatí m’ha ajudat moltíssim en el meu treball, sobretot a poder desenvolupar aquesta pàgina web. Durant les classes de Llatí i Grec he estat treballant contínuament amb el Moodle, escrivint articles i comentaris als blocs i fent qüestionaris i activitats en línia.

​​

Com he dit, aquest tema no era el que més em cridava l’atenció ja que jo sóc una persona que repudia bastant les tecnologies, per exemple, no utilitzo gairebé el mòbil, només per enviar missatges a través de Whatsapp. Em sorprenia molt el fet que les persones estiguessin tan enganxades als dispositius mòbils, fent fotografies i vídeos contínuament, penjant contingut a les aplicacions i estant connectats a totes les xarxes socials possibles. Va ser això el que em va dur a formular l’enquesta en la qual es revela què és el que tant utilitzen els nostres joves del mòbil. A partir d’aquí, i gràcies a la meva tutora, ens vam plantejar que seria una bona idea aprofitar aquest “vici” de la gent cap a les tecnologies per enforcar-lo cap a un interès comú i d’importància com l’educació. Per què no introduir totes aquestes aplicacions de moda a les classes quotidianes? D’aquesta manera potser els joves i els professors deixen d’enfocar el mòbil com un element de distracció i un enemic dins l’institut per veure’l com una eina més amb la qual poden indagar i deixar anar la seva creativitat. És possible que així les classes siguin més atractives pels alumnes i que aquests s’impliquin més, siguin més responsables i fins i tot puguin millorar el seu rendiment.

​

El potencial dels dispositius mòbils és inqüestionable i molt elevat per dur a terme activitats relacionades amb l’aprenentatge, ja que possibilita la realització de certes operacions específiques que d’altra manera no seria possible dur a terme (per exemple, cercar en temps real informació multimèdia sobre qualsevol assumpte o fer activitats que comportin geolocalitzacions), les fa més simples (enregistraments) i permet realitzar-les en qualsevol lloc (aprenentatge fora de l’aula). Amb els dispositius mòbils és a l’abast de la majoria dels alumnes realitzar simulacions o càlculs, capturar informació i dades en temps real, redactar notes ràpides, consultar diccionaris, visionar o escoltar enregistraments musicals, crear i programar aplicacions, controlar dispositius i efectuar altres operacions de manera immediata. Fer exàmens de contigunt abans, durant o després d'una activitat (Socrative) o examinar coneixements amb gamificació (Kahoot). Tanmateix, introduir de manera eficaç el mòbil a l'aula és encara tot un repte educatiu a l'IPM per a la major part del professorat, sols uns pocs ja aprofiten totes les possibilitats de processament i comunicació d’informació d’aquests dispositius per tal d’integrar-los amb normalitat als aprenentatges i l’activitat acadèmica.

 

Els dispositius mòbils amplien les possibilitats de personalització de l’aprenentatge i d’atenció a les necessitats educatives especials i permenten una adaptació curricular a cadascun dels alumnes ja que poden simplificar la retroacció i l’avaluació, perquè proporcionen indicadors de progrés immediats a professors i alumnes. Una resposta interactiva instantània pot permetre detectar amb rapidesa dificultats de comprensió i facilitar la revisió de conceptes. La integració de les tecnologies d’ampliació de text, transcripció de veu, detecció de la ubicació i lectura de textos als dispositius mòbils afavoreix l’aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives especials. Per als alumnes amb dèficits visuals hi ha aplicacions gratuïtes que fan possible que la càmera del dispositiu mòbil llegeixi textos en veu alta. Alumnes amb dislèxia poden emprar textos reformatats en dispositius digitals de pantalla petita per millorar la velocitat i la comprensió. En definitiva, el ventall d’aplicacions educatives de les tecnologies mòbils per a tot tipus de necessitats educatives sembla tenir com a límits únicament els que imposi la imaginació. Tots els alumnes poden seguir el seu ritme d'aprenentatge.

 

Esperem que el professorat i les escoles s'animin a l'ús dels mòbils a l'aula amb els ​premis Mobile Learning Awards, dins del programa mSchools, que reconeixen experiències educatives reeixides i treballs d’alumnes al voltant de l’ús de dispositius mòbils als centres educatius.

​

Per acabar, m’agradaria ressaltar que el meu treball no només m’ha servit a mi sinó que s’ha convertit en un projecte per tots, per millorar la convivència a l’institut, per tant, espero que serveixi a molta altra gent.