Tot i el meu punt de vista sobre les tecnologies i els mòbils a nivell social i personal, com he dit abans també crec que ofereixen funcionalitat i avantatges en segons quins aspectes. Com es pot observar, el meu Treball de Recerca relaciona la tecnologia amb l'educació, un àmbit en el qual sí que crec que els ordinadors, les tauletes i els mòbils poden oferir molt potencial. Per les raons que apareixen al decàleg sobre l'ús dels mòbils, val la pena relacionar i mesclar la docència o l'aprenentatge i la tecnologia en segons quines ocasions: per consultar informació i dades actualitzades, per gestionar o crear continguts, per fer fotografies o vídeos, per inspirar-nos, etc... val la pena poder aprofitar les eines de les quals disposem avui en dia i que els nostres pares ens compren el mòbil  i  ens en paguen el consum.   

Resulta absurd donar l'esquena a les tecnologies quan són presents i estan instaurades plenament en el nostre entorn. Opino que s'ha de construir un model educatiu que aprofiti i que parteixi de les múltiples destreses comunicatives que ens ofereixen les TIC. 

​

Molts cops, els docents es mostren reticents davant la incorporació dels mòbils, les aplicacions o les xarxes socials a l'aula. Aquest fet pot venir donat per diverses raons, com per exemple que estiguin acostumats a portar les lliçons de manera tradicional, que aquest mètode els hi funcioni perfectament i que se sentin còmodes treballant d'aquesta manera. Òbviament no pretenc imposar pas una manera de fer o de pensar i personalment també m'agraden les classes tradicionals, seguint l'explicació del mestre i prenent apunts a paper i bolígraf. Tot i això, també es poden incorporar en ocasions algunes eines tecnològiques si el professor les considera oportunes i útils. No cal seguir models summament innovadors ni plenament interactius per fer una bona tasca. Altres docents però, no utilitzen aquests mètodes per por a que els seus alumnes es distreguin i no segueixin la lliçó, en aquest cas m'agradaria aclarir que no té perquè ser així sempre i quan hi hagi unes regles de joc molt clares i que la metodologia que se segueixi sigui la correcta. El que està clar és que l'e-learning o les TIC són una de les eines més poderoses d'ensenyança i aprenentatge, amb un potencial excepcional per trencar les barreres que separen a professors i estudiants. Per tenir-ne una idea i una experiència real, llegiu l'entrevista amb Manel Trenchs, professor d'història del món contemporani i d'història de l'art a l'Escola Pia Santa Anna de Mataró que segueix el model de classe inversa introduint tots els elements citats prèviament.

​

El model de docència i aprenentatge que defenso en aquest treball és la classe inversa o "flipped classroom", model que es basa en la formació combinada i en les TIC per oferir el millor desenvolupament i els millors resultats a l'alumne. 

​

La classe inversa o "flipped classroom/flip teaching" és el tema de moda en innovació docent, una modalitat de formació combinada o "blended learning". El nom prové del moviment bàsic que promou aquesta metodologia, extreure la teoria de l'aula per ocupar-la amb la realització d'exercicis, és a dir, el contrari que se sol fer en una classe tradicional. És l'aplicació directa de moltes de les qüestions pedagògiques que es tracten a l'actualitat i té una clara relació amb l'ús de tecnologies. És un enfocament pedagògic que planteja la necessitat de transferir part del procés d'ensenyament i aprenentatge fora de l'aula amb l'objectiu d'aprofitar el temps de classe pel desenvolupament de processos cognitius de major complexitat que afavoreixen un aprenentatge significatiu. El professorat s'encarrega de guiar els alumnes a mesura que s'apliquen els conceptes i poden participar creativament en la matèria.

​

​

Tecnologies per la classe inversa/Metodologia:

​

Per aconseguir dur a terme una classe inversa que funcioni plenament és excepcional una major implicació del professorat, tan en temps com en concentració. És una metodologia més exigent per tots els involucrats.

​

Malgrat això, algunes tecnologies ens poden ajudar. De fet, la implementació d'aquest model educatiu s'ha vist afavorit pel potencial que la web ens ofereix per a cercar, crear, publicar i sistematitzar els recursos a través d'Internet.

​

La gravació de vídeo és l'estrella dels suports tecnològics en una classe inversa ja que ens permet certa personalització de la part teòrica que s'imparteix a l'aula. Una mètode fet servir típicament és gravar les explicacions de manera que l'alumnat pugui estudiar-les quan i quantes vegades calgui. També l'ús intensiu de plataformes de docència en xarxa com Moodle permeten compartir els materials i inclús continuar els debats iniciats a classe o bé compartir-los al món quan es publica o comenta als blogs o a les xarxes socials.

​

La clau en tot això està en portar la pràctica a l'aula així que el ventall de tecnologies que s'utilitzin dependrà inevitablement de la matèria que es tracti.

​

​

Com va aparèixer aquest model?

​

Molts factors van influenciar la creació i l'adopció del model de classe inversa. Tot i això, és possible ubicar el seu origen en les experiències dels professors Jonathan Bergmann i Aaron Sams de l'Institut Woodland Park a Colorado, EE. UU. L'any 2007 van descobrir un software per gravar presentacions en Powerpoint i van publicar les lliçons a Internet perquè els estudiants que faltessin a classe poguessin estar al dia de les explicacions. Les lliçons on-line es van anar ampliant i es van propagar ràpidament.

​

A partir d'això, aquests professors van començar a donar conferències a altres docents sobre els seus mètodes d'ensenyament. D'aquesta manera, altres professors van començar a utilitzar vídeos on-line i vídeos podcasts per ensenyar els alumnes fora de l'aula, reservant el temps de classe per exercicis en grup i exercicis de revisió de conceptes.

​

​

Fonaments bàsics d'aquest mètode:

​

Els quatre pilars de la classe inversa són definits utilitzant les sigles en anglès "FLIP" (flipped classroom).

​

I. Flexible environment (entorn flexible)

​

Els docents creen espais adaptables on els alumnes elegeixen quan i on aprenen.

​

II. Learning culture (cultura d'aprenentatge)

​

El model d'aprenentatge canvia la instrucció per part del mestre cap a un enfocament centrat en l'alumne, en el qual el temps de classe es dedica a explorar el temari amb major profunditat i a crear més oportunitats de desenvolupament de coneixements. Els estudiants participen activament en la construcció del coneixement, al mateix temps que avaluen el seu aprenentatge d'una manera que pot ser personalment significativa.

​

III. Intentional content (contingut intencional)

​

Els educadors pensen contínuament sobre com poden utilitzar el model classe inversa per ajudar als estudiants a desenvolupar la comprensió conceptual i la fluïdesa de procediment. Els professors empren contingut intencional per maximitzar els temps de classe, amb l'objectiu d'adoptar mètodes i estratègies actives d'aprenentatge centrats en l'estudiant.

​

IV. Professional educator (educador professional)

​

Els educadors professionals observen contínuament els seus alumnes, proporcionat retroalimentació rellevant en cada moment, així com l'avaluació constant del seu treball. Són docents reflexius en la seva pràctica, interactuen entre si per millorar la qualitat de la seva docència, accepten la crítica constructiva i toleren el "caos controlat" en les seves aules.

​

​

Objectius d'aquest mètode:

​

I. Han de ser els estudiants qui portin el pes de la lliçó, dirigint ells els debats i les pràctiques amb la guia del professorat.

​

II. Els estudiants s'han de veure animats a introduir a l'aula elements trobats fora d'aquesta i dels materials aportats per l'equip docent, de manera que realitzin una cerca activa de les solucions als problemes que se'ls hi plantegen.

​

III. Els exercicis han de ser el més realistes possible. Seguir aquest consell facilitarà que els alumnes apliquin en un futur els coneixements adquirits i augmentarà el seu interès.

​

IV. Afavorir l'aprenentatge col·laboratiu entre l'alumnat. Els treballs en equip amb els papers de cadascú ben definits poden ajudar a aconseguir-ho.

​

V. Permetre els alumnes fer-se preguntes que vagin més enllà d'allò preestablert.

​

VI. Crear un cert ingredient de competició sana entre l'alumnat, que estimuli la motivació, sempre i quan no provoqui l'efecte contrari.

​

En conclusió, podem resumir aquests sis objectius destacats en la idea que l'estudiant desenvolupi el seu aprenentatge des del pensament crític i enfrontant-se a problemes complexes.

​

​

Classe tradicional versus classe inversa:

​

En una classe tradicional el docent posseeix l'autoritat respecte a la selecció dels continguts i en la presentació dels mateixos mentre que els estudiants són simples receptors de continguts. El disseny didàctic d'aquestes lliçons es planteja a partir d'un aprenentatge presencial a través de classes magistrals i exàmens que es complementen amb algunes lectures de text i resolucions de problemes.

​

En canvi, l'estructura de treball proposada per la classe inversa promou que les habilitats d'ordres inferiors siguin realitzades en espais externs a l'aula de classe mentre que en l'interior sigui possible focalitzar l'atenció de l'alumnat en l'anàlisi, l'autoavaluació i la creació.

​

A partir de l'aula virtual, en primer lloc, els alumnes treballen els conceptes per si mateixos, utilitzant normalment vídeos educatius que han estat prèviament preparats pels seus docents o terceres persones. També sol ser freqüent la col·laboració entre companys i comunitats en línia, implementant l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en l'educació.

​

A l'aula presencial, en canvi, el pla és dedicar el temps pels debats, la resolució de dubtes i tasques més creatives que requereixen la presència i l'assessorament del professor. Això pot dur-se a terme en grups o bé individualment, fet que permet marcar diferents ritmes per cada alumne segons les seves capacitats i millorar l'ambient de treball a l'aula gràcies al rol actiu de cada estudiant. Així, s'introdueixen tècniques com la instrucció diferenciada i l'aprenentatge basat en projectes.

​

L'aula inversa modifica la classe tradicional basant-se en el fet que els alumnes identifiquin continguts disciplinaris a través de suports tecnològics utilitzats fora de les escoles o els instituts, de manera que el docent pugui destinar aquest temps a altres activitats de participació i col·laboració durant la classe.

​

A més d'ajudar als estudiants, la classe inversa ofereix als pares l'oportunitat de veure els mateixos materials de classe que utilitzen els estudiants. Tenint les famílies l'oportunitat de conèixer els mètodes instructius dels  professors, es genera la confiança per ajudar als seus fills amb el mateix estil d'ensenyança i d'ajuda amb les tasques de suport.

​

En conclusió podríem afegir que amb aquest model els docents es transformen en investigadors, generadors de contingut i mediadors d'aprenentatge mentre que els alumnes adquireixen responsabilitat del seu coneixement propi a partir d'un aprenentatge autònom.

​

​

Avantatges i desavantatges de la classe inversa:

​

I. Avantatges:

​

- Millora significativa de l'ambient de treball a l'aula.

​

- Incrementa l'atenció educativa a cada estudiant.

​

- Converteix l'aula en un espai de treball actiu per tots els membres de la comunitat educativa presents.

​

- Fomenta la creativitat i el pensament crític.

​

- Facilita el compliment de les normes en eliminar alguns dels riscs que potencien el seu propi incompliment.

​

- Els estudiants prenen un paper més important, més responsabilitat del seu propi aprenentatge.

​

- Promou l'aprenentatge centrat en l'estudiant i la col·laboració.

​

- Els continguts són més accessibles.

​

- Els pares i les famílies obtenen major informació de la tasca que els seus fills realitzen a l'aula.

​

- Permet ser més eficient.

​

- Aporta més llibertat al docent.

​

- Es pot establir una divisió de la classe respecte la tecnologia de la qual cada estudiant disposa.

​

- És un model basat en la preparació i la confiança.

​

II. Desavantatges:

​

- Implica més feina pel docent.

​

- No prepara els exàmens.

​

- S'incrementa el temps davant una pantalla.

​

​

Models similars a la classe inversa:

​

Existeixen altres models que s'han desenvolupat sota altres denominacions. Per una banda es troba la Instrucció entre Parells (Peer Instruction) desenvolupat pel professor de Harvard Eric Mazur. Aquest model incorpora una tècnica denominada "Ensenyança just-in-tme" com a element complementari al model classe inversa o "flipped classroom", la qual permet al professor rebre retroalimentació dels estudiants el dia abans de la classe perquè ell pugui preparar estratègies i activitats per centrar-se en les deficiències que puguin existir en els estudiants en la comprensió del contingut. El model Mazur se centra en gran mesura en la comprensió conceptual i té unes clares i properes connotacions amb el model de classe inversa.

​

​

Recomanacions per l'aplicació d'aquesta nova metodologia:

​

Un dels punts ideals seria proposar la realització de projectes individuals o grupals per un temps no tant immediat, però amb la retroalimentació diària del docent que guiarà els avenços.

​

El feedback sempre podrà ajudar al grup i a cada individu que hagi realitzat exercicis a casa. Aquí el rol del docent guia serà també vital, oferint espais a l'aula per mantenir una conversació menys formal sobre el que més funciona, el que atreu més als alumnes, el que els hi ha resultat més complicat, etc...

​

La classe inversa, i qualsevol entorn d'aprenentatge, pot variar depenent dels atributs de la classe, de les necessitats dels estudiants, i del nivell de participació requerit per l'instructor. Existeixen dues grans categories d'ambient d'aprenentatge, centrat en el docent i centrat en l'estudiant:

​

I. Centrat en el docent: En una classe inversa centrada en el  docent, aquest s'involucra en cada aspecte dels curs i té àmplies oportunitats d'interactuar amb els estudiants. Fora de l'aula, els estudiants s'involucren amb els elements més passius del curs; dins de l'aula, els estudiants participen en activitats d'aprenentatge coordinades pel docent. Aquestes activitats poden incloure debats en grups, jocs de rol, estudis de casos, resolucions de problemes en grup, projectes d'equip, etc...

​

Un model dirigit pel docent implica Just-in-Time-Teaching (JiTT). En la majoria dels entorns d'aprenentatge JiTT, els estudiants responen a les assignacions electròniques donades poc abans de la lliçó. Després del termini especificat, el docent revisa les presentacions dels estudiants "just a temps" i utilitza aquestes dades per ajustar la lliçó, de manera que aquesta s'adapti millor a les necessitats dels alumnes i poder aclarir aquells continguts que puguin ser confusos pel grup.

​

II. Centrat en l'alumne: En un entorn d’aprenentatge combinat dirigit als alumnes, la participació del docent en el funcionament del dia a dia del curs és relativament baixa. Els alumnes tenen més flexibilitat i llibertat en la navegació del contingut dels cursos, i els professors tenen l’opció d’utilitzar una gran varietat d’estratègies per interactuar amb els seus alumnes. En aquest model, el professor actua més com un organitzador o guia en el procés d’aprenentatge, proporcionant recursos i el recolzament necessari per permetre als alumnes desenvolupar i donar forma al seu propi aprenentatge. Exemples d’estratègies que poden ser implementades pel docent inclouen:

​

- Respondre a les preguntes de l’alumne a través del correu electrònic o en els fòrums de la comunitat.

​

- Proporcionar recordatoris de motivació durant tot el curs.

​

- Periòdicament realitzar vídeo conferències o trobades al xat.

​

​

Raons per aplicar aquest model:

​

- Promou l’autogestió.

​

- Aplica la col·laboració i la cooperació per aprendre.

​

- Permet que destaquin els alumnes amb capacitats especials.

​

- Incrementa la interacció alumne/professor.

​

- Permet que els docents coneguin millor els seus alumnes.

​

- Millora la interacció entre companys de classe.

​

- Canvia la manera de gestionar l’aula.

​

- Modifica la forma en la qual ens comuniquem amb les famílies.

​

- Permet “educar” també els pares o famílies.

​

​

Conclusió:

​

No és possible afirmar que aquest mètode pedagògic pugui ser aplicat en el 100% dels casos ni que ho hagi de ser necessàriament. En cursos menors a batxillerat o l’ESO aquest mètode és complexe ja que és evident que per dur-lo a terme l’alumne necessita uns mínims recursos i coneixements tecnològics. El fet és que si és possible aplicar aquest model, l’aula inversa és més efectiva i eficient que la classe tradicional.

​

La classe inversa tracta un nou enfocament basat en la implicació i la col·laboració de l’alumne i en una ensenyança més individualitzada.

​

​

Contingut multimèdia: A continuació, adjunto un vídeo i una imatge en els quals s'explica resumidament les diferències entre la classe tradicional i classe inversa i en què consisteix aquesta: